Història de Castellar de n’Hug
La primera referència escrita de Castellar de n’Hug, que fa referència a una part del topònim, Castellar, data de l’any 839, on apareix amb el nom de Kastellare, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Probablement ja existia, aleshores, l’església parroquial de Santa Maria, edifici que s’hauria substituït al segle XI per l’edifici romànic que s’ha conservat parcialment fins a l’actualitat.
Més amunt de l’emplaçament de l’església devia haver-hi ja en aquella època el castell que donava origen al topònim. Actualment se’n veuen algunes restes. El castell estava separat del poble, ja que el poble va sorgir a partir de les primeres cases que es van anar construint al voltant de l’església de Santa Maria.
No és clar si la segona part del topònim, és a dir n’Hug, fa referència a l’històric personatge Hug de Mataplana, o si prové de nuce, que en llatí vol dir corrent, o origen d’un corrent d’aigua, la qual faria referència a Les Fonts del Llobregat.
Des del segle XII Castellar pertanyia als dominis dels Mataplana, dominis que als voltants de l’any 1350 van adquirir la categoria de baronia, centrada en el seu castell, situat al poble veí de Gombrèn (Ripollès).
Castellar de n’Hug no sempre ha format part del Berguedà, com en l’actualitat. Durant el segle IX, juntament amb gairebé tota la vall de Lillet, va ser integrat en els dominis dels comtes de Cerdanya, i no va ser fins ben entrat el segle XIII que es va adscriure al Berguedà.
Després del Tractat dels Pirineus entre França i la Monarquia hispànica, aquesta última va perdre els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya. Això, va fer que de cop i volta la frontera amb França fos molt més a prop de Castellar de n’Hug. Aquesta nova situació va ser important en temps de pau, però sobretot en temps de guerra i de postguerra. Durant els segles XIX i XX, Castellar de n’Hug es va convertir en punt de pas i refugi d’escàpols i refugiats.
Castellar de n’Hug va ser escenari de la retirada dels carlins durant la primera guerra carlina, el 1840. A més, va ser escenari d’una important batalla de la tercera guerra carlina, el 1874, que va tenir lloc als voltants del poble, on les tropes carlines van ser derrotades.
A començaments del segle XX, les famílies de Castellar de n’Hug vivien com la gent d’alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es podien desenvolupar en aquest tipus de territoris: per una part la ramaderia, i per l’altre activitats no d’acord a la llei, com el contraban.
Castellar de n’Hug en els últims trenta anys, s’ha convertit en un municipi turístic. El poble, que havia conservat l’arquitectura popular, amb un gran respecte per l’ús dels materials autòctons (pedra, fusta i teules), va ser qualificat pel Ministeri de Turisme un dels pobles més bells d’Espanya, l’any 1984. Mentre que l’any 2018 va rebre la distinció de Poble amb Encant, per part de l’Agència Catalana de Turisme, de la Generalitat de Catalunya.
Cronologia històrica de Castellar de n’Hug
Any 839
Aquesta és una data molt important, ja que és el primer cop que Castellar de n’Hug és esmentat en un document. Concretament a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, amb la forma Kastellare, que feia referència al castell de Castellar de n’Hug.
Any 938
L’església de Sant Joan de Cornudell apareix anomenada per primer cop quan l’abadessa Emma, de St. Joan de les Abadesses, va comprar terres dins del terme, prop del naixement del Lubrichatus, a l’indret anomenat vila cornutellas.
Any 961
L’església de Sant Vicenç de Rus apareix anomenada per primer cop, com a donació al Monestir de Sant Llorenç de Bagà.
Any 1105
Acte de consagració de l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell.
Any 1229
L’església de Santa Maria de Castellar de n’Hug passa a protecció d’Hug de Mataplana i la seva esposa Elisenda, que la van dotar de diversos béns, i van fer construir un altar dedicat a sant Miquel.
Any 1292
Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, emet una carta de franqueses a totes les persones que anessin a establir-se a Castellar de n’Hug.
Aquest document, deixava els habitants de Castellar francs de censos i serveis (excepte 12 diners anuals per les cases i horts) i lliures dels anomenats mals usos; els concedia llibertat de treball i de conreu (reservant-se el delme, la primícia i la vuitena part dels fruits de la terra) i llibertat de moviment dins el termini d’un any. També els alliberava del servei de guaita i de bada en el castell, en temps de pau. Finalment els concedia garanties en els procediments judicials, que s’havien de celebrar, en tot cas, al mateix terme de Castellar.
Any 1300
S’obren a Sant Vicenç de Rus les capelles laterals, dedicades a Sta. Magdalena i a St. Andreu; aleshores el presbiteri quedà més gran, l’altar es col·loca centrat entre les capelles i es reforcen els contraforts.
Any 1345
Ramon Roger, comte de Pallars i senyor de Mataplana, reconfirma les franqueses.
Any 1373
Pere Galceran II de Pinós compra les terres de Castellar de n’Hug a la baronia de Mataplana, i encara que en va vendre una part tres anys més tard, Castellar de n’Hug es va mantenir dins les possessions dels barons de Pinós i Mataplana, que van ser els seus successors.
Any 1376
L’església de Santa Maria de Castellar de n’Hug passa a dependre del baró de Pinós.
Any 1378
Segons el fogatjament general de Catalunya de 1378, Castellar de n’Hug tenia 18 focs, és a dir, 18 famílies. Onze de Castellar i set del veïnat de Sant Vicenç de Rus. Aquestes són les primeres dades conegudes sobre la població de Castellar de n’Hug.
Any 1383
Bernat Galceran de Pinós jura mantenir i conservar els privilegis dels habitants de Castellar de n’Hug.
Any 1429
Un terratrèmol malmet els murs de l’església de Sant Vicenç de Rus.
Any 1840
Castellar de n’Hug va ser escenari de la retirada a França de Ramon Cabrera i Grinyó, que va suposar el final de la primera guerra carlina i l’exili a França dels carlins fins a l’amnistia de 1841. Van creuar per Castellar de n’Hug 4600 infants i 300 genets.
Any 1857
Els censos deixen de distingir la població de Sant Vicenç de Rus de la de Castellar de n’Hug.
Any 1874
Castellar de n’Hug també es va veure implicat en la tercera guerra carlina. Als seus voltants es va produir una batalla important, on les tropes carlines, comandades pel general Savalls, van ser derrotades pel general alfonsí López Domínguez.
Any 1901
Comença la construcció de la Fàbrica de Ciment Asland, promoguda per Eusebi Güell i Bacigalupi.
Any 1903
La fàbrica de ciment pòrtland, de companyia Asland, va establir-se al Clot del Moro, donant feina a uns 200 treballadors, molts d’ells de la Pobla de Lillet.
Any 1904
Fundació de la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, a l’indret del Clot del Moro, que representava la primera fàbrica de ciment pòrtland de l’Estat espanyol.
Any 1905
Asland compra les mines de carbó de Catllaràs, que fins aleshores havien estat arrendades a Antoni Planas i Olivé i subministraven el carbó necessari per a la producció de ciment.
Antoni Gaudí projecta un xalet modernista que servia com a refugi de muntanya per als enginyers de les mines.
Any 1920
Finalitza la construcció de l’edifici que avui és l’Ajuntament de Castellar de n’Hug.
Any 1924
Inauguració al Clot del Moro del ferrocarril que enllaçava la fàbrica amb l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya de Guardiola de Berguedà.
Any 1959
Exploració de la cova de la Tuta, per part de Centre Excursionista de Gràcia.
Any 1961
Els germans Josep i Joan Armengou de Cal Fanxicó, amb el suport de l’ajuntament, funden el Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug, que fins aleshores només se celebrava a Ribes de Freser.
Any 1975
Tanca la fàbrica de ciment pòrtland al Clot del Moro.
Any 1983
Restauració de l’església de Sant Vicenç de Rus. Durant la restauració s’hi van trobar restes de pintures murals que possiblement daten de l’any de la seva consagració (any 1105) i que reprodueixen els apòstols. Les pintures originals es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. A l’església n’hi ha una reproducció. També es localitza una necròpoli amb tombes excavades a la roca d’entre els segles X i XII.
Any 1984
El Ministeri de Turisme distingeix Castellar de n’Hug, qualificant-lo com un dels pobles més bells de l’Estat espanyol, per la tasca de recuperació i conservació duta a terme al poble.
Any 1985
Inauguració del monument al Gos d’Atura, dalt d’un petit turó, al peu de la carretera que va de Castellar de n’Hug al pla d’Anyella. Obra de l’escultor Emili Armengol i Abril.
Any 1990
Inauguració del Museu del Transport al Clot del Moro.
Any 1999
Es reforma la porta d’entrada de Sant Joan de Cornudell.
Any 2002
Inauguració del Museu del Ciment Asland, que forma part de la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Any 2005
La Fàbrica de Ciment Asland rep la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric.
Any 2018
Castellar de n’Hug rep la distinció de Poble amb Encant, per part de l’Agència Catalana de Turisme, de la Generalitat de Catalunya.
Cronologia creada a partir de les següents fonts d’informació:
- Enciclopèdia Catalana
- Viquipèdia
- Ajuntament de Castellar de n’Hug
- Rastres de Sang i de Foc, de Pere Boixader
Evolució demogràfica de Castellar de n’Hug
Col·labora a documentar la història de Castellar de n’Hug
Si tens documentació que pugui ajudar-nos a documentar la història de Castellar de n’Hug, com ara fotografies o documents històrics, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres a través del formulari de contacte.